Avui he pujat a Vistabella. Ja fa temps que no rodava pel pla
i m'han vingut molts records de masos, assegadors per l'amabilitat que sempre
ens mostraren i les moltes coses que vam aprendre d'ells, moltes més de les que
van dir o contar. La ruta de hui és senzilla, es tracta de seguir la ruta
proposada per l'ajuntament de Vistabella en un fullet editat a l'efecte.
Anem a la Estrella que en l’actualitat únicament està habitat per el matrimoni octogenari
format per Sinforosa i Martín. L’Estrella es troba junt a la rambla del riu
Montlleó, en la seua marge esquerra. Este riu forma frontera natural amb la
província de Terol. Este poblet es un exemple clar del fort despoblament que
comarca ha sofert des de las últimes dècades del segle passat fins avui. Este
poblet es un exemple clar del fort despoblament que comarca ha sofert des de
las últimes dècades del segle passat fins avui. Nostra ruta te dos parts
ben definides. La primera, ens porta des de el poble de Vistabella al llogaret
de L’ Estrella per l’antiga colada (via pecuària) de Vistabella a La Estrella.
Este tram te mes o menys 5 km i
relativament còmoda de caminar, està ben marcat amb pedres i fites pintat amb una estrella groga que ens portarà sense
pèrdua fins el poblet.
Eixirem de Vistabella per
les eres de Troia fins la Creveta a
l’esquerra trobem el mas de l ‘Hostal.
Ací
agafarem el camí de la dreta que es el GR 7 una senda sota les carrasques que ens portarà
a les Navades deixant a la dreta la font de la Randera i els bancals, encara
treballats, que l'envolten, seguim recte
quan la pista de les Navades gira cap al mas de les Roques, seguirem el camí i
passarem vora el mas Vell i el Mas de
Mossén Juan on, es transforma en pista.
Deixarem el GR i travessarem la rambla
pel Centenar on continuem camí trencant la ruta per uns bancals de carrasques
fins aplegar a la carretera del Pla a
l'altura del Trenta-deu, just on hi ha una nova bassa per recollir aigua per a
les raberes. Deixem un mas nou a la dreta i algun altre mas vell a la vora del
camí, que ara torna a discorrer entre parets de pedra seca, fins que arribem al
Quinyó. El Quinyó és una zona plana on desemboca la rambla del Pla. Sembla ser
que antigament quan plovia més es formava una llacuna temporal, hui en dia
l'engolidor que hi ha al mig s’engolís tota l'aigua de manera que no es forma
la llacuna. És aquesta la part més baixa del pla de Vistabella i el lloc per on
desapareix l'aigua del poliè de Vistabella per a reaparèixer als ullals de vora
el riu Montlleó. Passarem per la vora dels masos del Tossalet, la Corralissa,
anirem per dins d’un assegador anomenat pas de les Tancadetes, passarem el Mas
de Batiste, deixarem la cruïlla de pista que va al mas de Pepe Terio.
La pista va buscant el barranc dels Cirers, i s'aboca per
dins en un curt i dur tros formigonat. Després de passar-lo els pins comencen a
deixar pas a les carrasques i la pendent es suavitza fins que arribem a un senyalització
d’una pedra amb una estrella a la part esquerra de la pista, abans ens trobem
amn el mirador natural del Puntal de l’Estrella, des d’on fem una mirada a la
vall del Montlleó per baixar per la senda que baixa entre pins i carrasques del
vell camí, ben traçat i empedrat, tot i que en mots trams s’ha perdut .
Seguirem baixant i travessarem el riu
per una vella palanca d'obra, que segurament va substituir ja fa temps
la més antiga de fusta, enfront tenim ja les primeres cases de l’Estrella on
trobem a
Sinforosa i Martin, els únics habitadors del poble. Els saludem i, com
que ja hem vist el poble altres vegades i no volem destorbar, preguntem per un
lloc fresc per esmorzar i també on agafar aigua. Ens indiquen que als llavadors
trobarem les dos coses, així que desfem uns pocs dels nostres passos i fem un
mos a l'ombra dels llavadors. Després Martin ens ensenyarà l’esglesia i les
dependències on fan la vida.
Agafem aigua de la font i
comencem la segona part de la ruta, Eixim
de La Estrella, només ens queda travessar el riu per un ample gual
formigonat i arribar al cementeri on s'enllaça amb la pista, asfaltada ací, que
baixa des de la carretera de Mosquerola. Deixant enrere el cementeri, una
capelleta i una creu, deixarem a la dreta un camí amb marques.
Es tracta del
camí de Mosquerola a la Estrella, abalisat de blanc i groc, i que cada darrer
diumenge de maig ressegueixen els romeus de Mosquerola. Passem a la vora de la Fuente
del Medio, amb un bassi picat a la mateixa vessant del riu .Seguirem pujant per
la pista i després de deixar el mas del Tormegal a l’esquerra així com les
seues foies on els antics bancals enclotats ara coberts d'un pinar amb boix,
que ací comença a aparèixer amb freqüència. Un poc més avall, quan a la nostra
esquerra s'obri el tall del Barranco del Mallo (o del Majo) seguirem l'ampla
pista i agafem un camí més estret a l'esquerra per retallar les corbes de la
pista deixant a l’esquerra la Fontana de baix i els seus horts, ara perduts però
on creixen amb força un seguit d'arbres que busquen la humitat dels sòls
gresosos que afloren a l'ombria.
Retrobem la pista de l’Estrella que seguim
amunt, el camí puje, entapissat de pinotxa, a buscar el prat de Martí (que
deixa a la dreta), i des d'ací gira a llevant per enllaçar amb una pista que
passa per la Fontana de Dalt, voltada d'uns magnífics exemplars de pi negre amb
heura . El camí comença a enfilar-se amb
una forta pendent deixarem enrere la font i anirem pujant deixarem a l’esquerra
el tossal del mas de Folç i el camí es portarà fins la part del terreny pelat
que volta el mas de Leandro i s'endinsa en un bosquet de carrasques esclarides,
que deixen pas a savines i ginebres cap a la part alta dels tossals. Però només
traspondre el collet entre els tossals canvia de sobte i ens trobem sota un
magnífic pinar de pi negre que s'esten per tota l'ombria del mas de Cambra.
Seguim
per la pista amunt fins que ens desviem a la dreta, just a sota del mas de
Cambra, seguint el Carreró del Corso per un camí ample que al final esdevé
senda i ve a passar entre el Tossal del mas de Leandro i el del mas de Folc.
Arribem per ací a la pista
de l'Estrella just davant del mas de Rosca, i enfilem a l'esquerra per l'Eriçal
de Rosca, que com bé indica el nom es troba pelat i cobert d'eriços o coixinets
de monja .
Fins ací hem anat per
assegadors que s'obrin pas entre camps tancats, coberts de carrasques i algun
ginebre. Arribem a un ample empriu, per on passa la pista que puja al mas de
Peris, i el travessem al recte buscant el mas de Lunes, per la vora del qual
s'agafa l'assegador del Bovalar, per on hem de seguir el camí . Baixarem pel
carreró dels Caus, ample assegador amb parets a banda i banda que el delimiten,
i que serà la tònica d'esta primera part del camí que travessa la partida dels
Bustals. Deixarem a al nostra dreta el mas de la Lloma de tant en tant i a que mirar per gaudir de
les magnífiques vistes del Pla Amunt i de Penyagolosa.. El camí enllaça amb una
pista que puja pel Carreró Ample cap al mas de la Lloma. Nosaltres la seguim un
tros fins que l'abandonem per un nou assegador que gira a la dreta i aboca a un
curiós encreuament d'assagadors on es troben cinc camins. Cal estar atents a
les marques per agafar el camí correcte, i no perdre-les de vista fins que
baixem a buscar un carril fet pels cotxes que passa per l'assegador.
L'itinerari de l'Estrella,
que és d’on venim està marcat amb uns punts rojos, mentre que l'itinerari del
Pont està marcat amb punts blaus. L'itinerari del Pont es bifurca a la Venta
on, un ramal continua recte pel camí de Mosquerola, mentre que l'altre continua
fins al mas de Lunes, i al fons i roda per la Noguera per baixar al Pont.
Així fins al mas de Lunes ens acompanyaran les marques blaves i roges.
Es travessa tot el pla, deixant el Pla amunt al sud, i al
fons Penyagolosa, i a la dreta i al nord el Pla avall, amb el Picaio de
Vilafranca al fons. Finalment s'arriba a la Venta on abandonem el camí de
Mosquerola que continua cap al pont i les Calçades, i girem a l’esquerra,
travessem la rambla i per una pista, El camí es troba formigonat i passa entre
bancals voltats de paret fins que assoleix el fons del barranc dels Serrans,
que ressegueix fins arribar al pla a l'altura de les Caputxeres, on travessa la
carretera del Pla, seguint recte cap a Vistabella, seguirem la pista pel camí
de Mosquerola, passarem les Serradiques amb el peiró a la vora del camí, fins
la font de la Costera, en uns pocs metres estem ja al poble, on podem albirar
les murades de l’antic castell i per darrere l’església férem cap a la plaça on
em deixat els cotxes.