domingo, 17 de febrero de 2019

Cova dels Aragonesos- Atzeneta del Maestrat



La Cova dels Aragonesos és una cavitat de dos metres de recorregut en planta envoltada d'un preciós paisatge càrstic i flanquejada pel Barranc del Regall i el Badall de la Roca.


















bb


A banda també podem gaudir de vistes, dels pobles dels voltants així com el tossal d'Esparreguera i de les construccions de pedra en sec. Es pot visitar sempre en permís dels amos del mas el roure del Regall. Es una ruta aproximada de sis kilometres.


domingo, 9 de septiembre de 2018

Congost de Mont Remei

CONGOST DE MONT - REBEI

Senzill i gran recorregut per l'espectacular Congost de Mont-rebei, travessat per un vertiginós sender excavat a la roca, que ens permetrà endinsar-nos a l'estret pas que el riu Noguera Ribagorçana ha format a travessar la serra del Montsec, creant un tall de parets verticals de més de 350 metres d'altura i tan Sols 20 metres d'amplària i que constitueïx la divisòria natural i límit territorial de les comunidades d'Aragon i Catalunya





• Com arribar-hi?

• Des Osca prenem la carretera N-240 en direcció Lleida i a l'altura de Barbastre ens desviem direcció Ainsa, Benasc. Uns quilòmetres més endavant agafarem la N-230 direcció Vielha. Uns 400 metres abans d'arribar a Pont de Montanyana, prenem el desviament a la dreta en direcció Tremp per la Carretera C-1311. Uns 500 metres després de passar el pont sobre el riu Noguera Ribagorçana ens trobem una desviació a la dreta que ens indica la direcció a seguir cap a la reserva Congost de Mont-rebei. Prenem aquesta estreta carretera asfaltada durant 8 km fins a arribar a l'indicador de l'aparcament de la Masieta, on deixarem el vehicle






El recorregut, que discorre íntegrament per la província de Lleida, comença a l'aparcament i punt d'informació de la Masieta. Tinc que dir que el parquin val cinc euros a la masieta hi ha que reservar lloc. Una vegada din el còmode sender ens conduirà pel marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana i cua de l'embassament de Canelles fins al congost de Mont-rebei en menys de mitja hora. Aquest primer tram pot realitzar-se per la GR-1, salvant un desnivell d'uns 50m o bé per un sender més planer i còmode que travessa el domini inundable del pantà de Canelles, de manera que aquesta opció únicament serà viable si el pantà es troba sota de nivell. En aquest cas podrem prendre a l'anada l'alternativa del sender GR-1 i el retorn realitzar-lo per la sendera més proper al riu.
• Abans d'entrar al congost ens trobem el pont penjant de Sant Jaume que ens permet salvar l'important desnivell del barranc.
• Pas de Mont-rebei
• Passat el pont, en pocs minuts arribarem al pas de Mont-rebei, a la zona coneguda com Els Feixoles, on ens trobarem un interessant mirador del congost.
Aqui comença el recorregut pel vertiginós sender aeri excavat a la roca, ben condicionat i dotat de passamans, pràcticament en la totalitat del seu recorregut. El sender superior va ser realitzat en l'any 1.982 i es troba perfectament equipat amb passamans i fins i tot disposem d'un important nombre de bancs col·locats a manera de baranes. Hi ha un pas inferior igualment excavat a la roca que va ser realitzat en 1.924, més perillós i pitjor equipat, si bé, tot i que des de l'oficina d'informació no recomanen prendre-ho, és transitable i la tornada es pot fer pel mateix lloc i l'altra opció es fer-la en catamarà per dins del riu. 
Enllaços d'interes
Turismo Ribagorza
Camino natural de Montfalco al Congost de Mont-Rebei (Ministerio de medio Ambiente)












·          

sábado, 24 de febrero de 2018

VISTABELLA - LA ESTRELLA -VISTABELLA



Avui he pujat a Vistabella. Ja fa temps que no rodava pel pla i m'han vingut molts records de masos, assegadors per l'amabilitat que sempre ens mostraren i les moltes coses que vam aprendre d'ells, moltes més de les que van dir o contar. La ruta de hui és senzilla, es tracta de seguir la ruta proposada per l'ajuntament de Vistabella en un fullet editat a l'efecte. Anem a la Estrella que en l’actualitat únicament està habitat per el matrimoni octogenari format per Sinforosa i Martín. L’Estrella es troba junt a la rambla del riu Montlleó, en la seua marge esquerra. Este riu forma frontera natural amb la província de Terol. Este poblet es un exemple clar del fort despoblament que comarca ha sofert des de las últimes dècades del segle passat fins avui. Este poblet es un exemple clar del fort despoblament que comarca ha sofert des de las últimes dècades del segle passat fins avui.  Nostra ruta te dos parts ben definides. La primera, ens porta des de el poble de Vistabella al llogaret de L’ Estrella per l’antiga colada (via pecuària) de Vistabella a La Estrella. Este tram te mes o menys  5 km i relativament còmoda de caminar, està ben marcat amb pedres i fites pintat amb  una estrella groga que ens portarà sense pèrdua fins el poblet.
Eixirem de Vistabella per les eres de Troia fins  la Creveta a l’esquerra trobem el mas de l ‘Hostal.  






Ací agafarem el camí de la dreta que es el GR 7  una senda sota les carrasques que ens portarà a les Navades deixant a la dreta la font de la Randera i els bancals, encara treballats, que l'envolten,  seguim recte quan la pista de les Navades gira cap al mas de les Roques, seguirem el camí i passarem  vora el mas Vell i el Mas de Mossén Juan on, es transforma en pista. 


Deixarem el GR i travessarem la rambla pel Centenar on continuem camí trencant la ruta per uns bancals de carrasques fins aplegar a  la carretera del Pla a l'altura del Trenta-deu, just on hi ha una nova bassa per recollir aigua per a les raberes. Deixem un mas nou a la dreta i algun altre mas vell a la vora del camí, que ara torna a discorrer entre parets de pedra seca, fins que arribem al Quinyó. El Quinyó és una zona plana on desemboca la rambla del Pla. Sembla ser que antigament quan plovia més es formava una llacuna temporal, hui en dia l'engolidor que hi ha al mig s’engolís tota l'aigua de manera que no es forma la llacuna. És aquesta la part més baixa del pla de Vistabella i el lloc per on desapareix l'aigua del poliè de Vistabella per a reaparèixer als ullals de vora el riu Montlleó. Passarem per la vora dels masos del Tossalet, la Corralissa, anirem per dins d’un assegador anomenat pas de les Tancadetes, passarem el Mas de Batiste, deixarem la cruïlla de pista que va al mas de Pepe Terio.



La pista va buscant el barranc dels Cirers, i s'aboca per dins en un curt i dur tros formigonat. Després de passar-lo els pins comencen a deixar pas a les carrasques i la pendent es suavitza fins que arribem a un senyalització d’una pedra amb una estrella a la part esquerra de la pista, abans ens trobem amn el mirador natural del Puntal de l’Estrella, des d’on fem una mirada a la vall del Montlleó per baixar per la senda que baixa entre pins i carrasques del vell camí, ben traçat i empedrat, tot i que en mots trams s’ha perdut . 


Seguirem baixant i travessarem el riu  per una vella palanca d'obra, que segurament va substituir ja fa temps la més antiga de fusta, enfront tenim ja les primeres cases de l’Estrella on trobem  a  Sinforosa i Martin, els únics habitadors del poble. Els saludem i, com que ja hem vist el poble altres vegades i no volem destorbar, preguntem per un lloc fresc per esmorzar i també on agafar aigua. Ens indiquen que als llavadors trobarem les dos coses, així que desfem uns pocs dels nostres passos i fem un mos a l'ombra dels llavadors. Després Martin ens ensenyarà l’esglesia i les dependències on fan la vida.



Agafem aigua de la font i comencem la segona part de la ruta, Eixim  de La Estrella, només ens queda travessar el riu per un ample gual formigonat i arribar al cementeri on s'enllaça amb la pista, asfaltada ací, que baixa des de la carretera de Mosquerola. Deixant enrere el cementeri, una capelleta i una creu, deixarem a la dreta un camí amb marques.




 Es tracta del camí de Mosquerola a la Estrella, abalisat de blanc i groc, i que cada darrer diumenge de maig ressegueixen els romeus de Mosquerola. Passem a la vora de la Fuente del Medio, amb un bassi picat a la mateixa vessant del riu .Seguirem pujant per la pista i després de deixar el mas del Tormegal a l’esquerra així com les seues foies on els antics bancals enclotats ara coberts d'un pinar amb boix, que ací comença a aparèixer amb freqüència. Un poc més avall, quan a la nostra esquerra s'obri el tall del Barranco del Mallo (o del Majo) seguirem l'ampla pista i agafem un camí més estret a l'esquerra per retallar les corbes de la pista deixant a l’esquerra la Fontana de baix i els seus horts, ara perduts però on creixen amb força un seguit d'arbres que busquen la humitat dels sòls gresosos que afloren a l'ombria. 



Retrobem la pista de l’Estrella que seguim amunt, el camí puje, entapissat de pinotxa, a buscar el prat de Martí (que deixa a la dreta), i des d'ací gira a llevant per enllaçar amb una pista que passa per la Fontana de Dalt, voltada d'uns magnífics exemplars de pi negre amb heura . El camí  comença a enfilar-se amb una forta pendent deixarem enrere la font i anirem pujant deixarem a l’esquerra el tossal del mas de Folç i el camí es portarà fins la part del terreny pelat que volta el mas de Leandro i s'endinsa en un bosquet de carrasques esclarides, que deixen pas a savines i ginebres cap a la part alta dels tossals. Però només traspondre el collet entre els tossals canvia de sobte i ens trobem sota un magnífic pinar de pi negre que s'esten per tota l'ombria del mas de Cambra. 



Seguim per la pista amunt fins que ens desviem a la dreta, just a sota del mas de Cambra, seguint el Carreró del Corso per un camí ample que al final esdevé senda i ve a passar entre el Tossal del mas de Leandro i el del mas de Folc.
Arribem per ací a la pista de l'Estrella just davant del mas de Rosca, i enfilem a l'esquerra per l'Eriçal de Rosca, que com bé indica el nom es troba pelat i cobert d'eriços o coixinets de monja .
Fins ací hem anat per assegadors que s'obrin pas entre camps tancats, coberts de carrasques i algun ginebre. Arribem a un ample empriu, per on passa la pista que puja al mas de Peris, i el travessem al recte buscant el mas de Lunes, per la vora del qual s'agafa l'assegador del Bovalar, per on hem de seguir el camí . Baixarem pel carreró dels Caus, ample assegador amb parets a banda i banda que el delimiten, i que serà la tònica d'esta primera part del camí que travessa la partida dels Bustals. Deixarem a al nostra dreta el mas de la Lloma  de tant en tant i a que mirar per gaudir de les magnífiques vistes del Pla Amunt i de Penyagolosa.. El camí enllaça amb una pista que puja pel Carreró Ample cap al mas de la Lloma. Nosaltres la seguim un tros fins que l'abandonem per un nou assegador que gira a la dreta i aboca a un curiós encreuament d'assagadors on es troben cinc camins. Cal estar atents a les marques per agafar el camí correcte, i no perdre-les de vista fins que baixem a buscar un carril fet pels cotxes que passa per l'assegador.
L'itinerari de l'Estrella, que és d’on venim està marcat amb uns punts rojos, mentre que l'itinerari del Pont està marcat amb punts blaus. L'itinerari del Pont es bifurca a la Venta on, un ramal continua recte pel camí de Mosquerola, mentre que l'altre continua fins al mas de Lunes, i al fons i roda per  la Noguera per baixar al Pont. Així fins al mas de Lunes ens acompanyaran les marques blaves i roges.


Es travessa tot el pla, deixant el Pla amunt al sud, i al fons Penyagolosa, i a la dreta i al nord el Pla avall, amb el Picaio de Vilafranca al fons. Finalment s'arriba a la Venta on abandonem el camí de Mosquerola que continua cap al pont i les Calçades, i girem a l’esquerra, travessem la rambla i per una pista, El camí es troba formigonat i passa entre bancals voltats de paret fins que assoleix el fons del barranc dels Serrans, que ressegueix fins arribar al pla a l'altura de les Caputxeres, on travessa la carretera del Pla, seguint recte cap a Vistabella, seguirem la pista pel camí de Mosquerola, passarem les Serradiques amb el peiró a la vora del camí, fins la font de la Costera, en uns pocs metres estem ja al poble, on podem albirar les murades de l’antic castell i per darrere l’església férem cap a la plaça on em deixat els cotxes.